Dalt d'un turó de 563 metres, a l'est del terme de Subirats, a la ratlla divisòria amb el terme de Cervelló, tocant a una pedrera de calcària, ara abandonada, a uns 600 metres de la carretera nacional 340, al sector del port de la Creu d'Ordal. Per anar-hi s'agafa el terncall que surta ala carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol de tall a la pedrera ens hi deixa. És una torre feta amb pedra del seu entorns, barrejada amb calç i totxo. La base és quadrada, de més de cinc metres de costat. L'alçada és d'uns 10 metres. La part baixa és atalusada fins a la primera cornisa, amb tres espitlleres per cada costat. A partir de la cornisa, l'obra és rectangular fins que s'acaba amb un ràfec no gaire sortit i molt funcional. Arrebossada de dins i de fora. Als costats de llevant i de ponent, dues finestres a cada un, una a cada pis, emmarcades amb totxo. Els costats septentrional i de migdia són llisos, sense cap obertura. S'hi entrava per la finestra del primer pis amb una escala de fusta. Actualment hi ha un esboranc al talús de llevant. Al seu interior s'observen els forats que aguantaven les bigues de fusta dels dos pisos que tenia. El seu estat és de complet abandó, sols hi resten les parets mestres. D'aquest lloc s'albira una gran vista panoràmica, es controla quasi tota la depressió pendedesenca, part de la serralada de l'Ordal i de la conca del Baix Anoia, així com la vall de Vallirana. Es construí durant la Guerra Gran (1793-1795) i la seva finalitat era de telègraf òptic formant part d'una xarxa de comunicacions que anaven des del cap de Salou passant per Sant Vicenç de Calders, fins a Martorell, Collbató,... D'aquestes torres de senyals, al nostre país se'n té notícia des de l'any1640, quan esclatà la Guerra de Separació o dels Segadors.