La trobem al costat del Castell de Subirats, en un lloc d’una vista privilegiada. La trobem documentada per primera vegada, en un testament de l’any 1030, en el qual hi ha un llegat de béns per a Sant Pere de Subirats. El 1936 fou completament saquejada i destruïdes les imatges i objectes de culte existents a la parròquia de Sant Pere, així desaparegué el seu valuós contingut que a través dels segles havia acumulat la parròquia. El lloc s’ha convertit en santuari de la mare de Déu de la Font Santa, molt conegut per la gent de la contornada i freqüentment visitat per forasters. El temple és de planta rectangular, amb un absis interiorment semicircular, mig excavat a la roca, no visible de fora. El portal d’entrada és a ponent. Tot envoltat d’afegits iniciats al segle XVIII i inicis del XIX, tot cobert amb teulada de dues vessants i teula àrab. L’absis és una construcció molt rudimentària amb una finestra de forma espitllerada, molt senzilla al mig i un nínxol d’arc de mig punt. És la part més antiga de l’actual temple; es pot datar com de la primera meitat del segle XI. La nau és d’estil romànic, però tardà, amb volta de canó bastant apuntada, amb dos arcs torals també apuntats, el de la banda nord amb dues impostes senzillament treballades. A banda i banda de les parets laterals apareixen arcs formers de mig punt, un xic apuntats, que donen a la part de ponent o del portal; alguns d’ells són oberts i comuniquen a capelles que s’afegiren posteriorment, una de les quals, la de la paret de llevant, que es construí al segle XVII per hostatjar la mare de Déu del Roser, és de volta nervada amb clau, d’estil barroc. Actualment s’hi venera la mare de Déu de la Font Santa o de Subirats. Aquesta imatge era relativament moderna i fou cremada el 1936. L’actual és una reproducció de l’anterior. Tot el temple és construït amb pedra sense polir; els arcs són fets amb grans carreus ben treballats, així com algunes arestes de l’edifici. A la part de migdia, prop de la capçalera de l’església, hi ha el campanar de cadireta, de dues obertures, escapçat, tot de pedra. Les parets laterals amb els arcs formers semblen ésser obra del segle XI o inicis del XII, la coberta i la resta de l’edificació són fets al segle XIII. Al portal d’entrada, deixant de banda la forma dels temps de la reconstrucció duta a terme el 1807,segons la data del dintell a l’arc escarser, s’ha inscrit una portalada neoromànica a imitació de l’església de Santa Maria de Lluçà (Osona). Fou restaurada entre els anys 1972-1974 i quedà en un estat bastant acceptable. Tots els afegits que es poden veure al voltant de l’església són recents, tant en el fossar com el lloc on hi hagué l’antiga rectoria, de la qual encara es conserven elements originals. El mateix es pot dir de la creu de terme i imatges de l’església. Tot el conjunt ha quedat molt acollidor i gaudeix d’una esplèndida vista panoràmica. La Verge de la Font Santa L'església de Sant Pere del Castell de Subirats és tan antiga com el mateix Castell. La Verge de la Font Santa es venera en aquesta parròquia i dóna nom a la font que trobem a la part del darrera de l'edifici de la parròquia. La Verge de la Font Santa sempre ha estat molt venerada, no solament per les parròquies del municipi de Subirats, sinó també per la vial de Sant Sadurní d'Anoia i la comarca del Penedès. La tradició assegura que la Verge es trobà en una de les fondalades que envolten el Castell, a peu del Pujol d'en Figueres, prop d'una font de clot, termal i intermitent. Sembla que hi fou amagada per protegir-la del saqueig durant la invasió serraïna.