La història del Castell de Subirats porta a la història de tot el territori del municipi, sobretot a l'alta edat mitjana. Poca cosa en resta d'aquest històric Castell del qual en podem dir que és el que té més antiguitat documental del Penedès, la qual es remunta a l'any 917. Resta un tros de pany de paret i quelcom de talús, del que deuria ser la torre mestre o de l'homenatge, situada al bell mig del recinte fortificat. Es conserva part d'una torre de planta circular, amb espitlleres, recentment consolidada, i panys de muralles també amb espitlleres, però molt malmeses. S'observen restes de dependències, algunes s'han agençat. D'aquestes restes es dedueix que el Castell era reforçat per quatre torres circulars. Sols disposava d'un clos de defensa artificial, i la seva superfície no era gaire gran, al contrari del que esdevé a Gelida, bé podria dir-se que la seva missió fou de guaita i de residència. Els llocs de concentració de tropes devien ser Olèrdola i Gelida. Com ja hem dit, els seus inicis són molt antics, possiblement de finals del segle IX, però les restes conservades que s'observen als nostres dies són més modernes, es poden datar com del segle XI-XII, que és quan es va reconstruir, almenys en part, i es devia modificar l'estructura original. Al segle XIV, per la documentació servada, se sap que era habitat. Al segle XVI, a expenses de la universitat de Subirats, s'hi feren obres de consolidació al Castell de Subirats, pel qual Miquel Joan Gralla promet seguir el pactat en una concòrdia. Es diu que fou enderrocat com tants d'altres, durant la guerra de Separació al segle XVII, per ordre de Pere Fajardo, marquès de los Vélez i baró de Castellvell de Rosanes, afirmació que no compartim, ja que creiem que en aquest període es deuria trobar molt malmès i semblant més o menys a com el veiem ara.