Església de Sant Joan Sesrovires Història L' edifici que ens ha arribat és data al segle XII, però existiria ja l'any 917. El primer esment documental on s'esmenta clarament l'església data de l'any 1325, en la concessió de sepultura atorgada pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats des del segle XIII. Sembla que els feligresos de Sant Joan es negaven a pujar a l'església de Sant Pere del castell de Subirats a escoltar la missa en les festivitats, tal i com era costum. Berenguer de Corbins, per tal de solucionar aquesta situació hi fundà un benefici per a l'església de Sant Joan en honor de Sant Jaume i manà construir una capella amb altar per a la veneració del sant. El bisbe Font, com a recompensa, li va concedir el dret a sepultura l'any 1325. En una visita pastoral de 1414, es diu que mai no hi ha hagut a l'església les fonts baptismals ni la sagristia; en canvi es notifica la presència del sagrari. Pocs anys més tard, el 1438, el sagrari es retira, ja que no hi viu cap prevere. L'any 1930, la rectoria es trobava en un estat ruïnós, el que provocà que el rector s'instal·lés a la Torre-ramona. És en aquest moment quan Sant Joan va perdre les seves funcions parroquials, tot i que va seguir essent sufragània de Sant Pere del castell de Subirats. Quan es va restaurar l'església castellera, Sant Joan perdé aquest privilegi, i ara resta tancada gairebé tot l'any. Descripció Església d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una cornisa motllurada. La capçalera, a llevant, presenta un absis semicircular, lleugerament atalussat, amb una finestra al centre d'una sola esqueixada, paredada. L'absis està precedit per un tram presbiterial; tot aquest sector de l'edifici presenta, sobre el parament original, un segon tram arrebossat que suporta la teulada, i que presenta tres finestres molt estretes a mode d'espitlleres. A la façana nord s'obre la porta d'accés al temple, en arc de mig punt, prop de l'angle sud-oest. A la façana sud es pot observar una finestra, reformada. Aquesta façana queda tancada pel baluard del cementiri. A la façana oest es pot observar un ull de bou, també molt alterat, sota del campanar d'espadanya de dos ulls, que corona aquesta façana. Darrere de l'espadanya s'ha construït més modernament una teulada que permet accedir al campanar. El campanar, que fa 10 m. d'alçada, té una campana de 25 cm, que no presenta cap inscripció. L'edifici va quedar molt reformat amb l'afegitó d'una capella a l'angle nord-est, així com amb el sobrealçament de tota l'església, i la decoració interior, que amaga l'original, de la qual tan sols es veu la motllura, de quart de volta d'esfera, que formava el ràfec primigeni de la coberta de l'absis, i part dels paraments exteriors, on s'observa un parament de carreus irregulars, ben disposats, amb filades verticals i juntes encintades, que confereixen a l'edifici un aspecte de grans proporcions, però de tecnologia i detalls arcaïtzants. Al fons de la nau hi ha el cor, amb una escala de cargol al lateral. Observacions: Al fossar parroquial que hi ha al costat de l'església només s'hi enterren els veïns de Sant Joan. Aquesta església també s'anomena Església de Torre-ramona. La Torre-ramona Història El 10 de desembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic declarà incorporat a la Corona el terme de Subirats, per ell i tots els seus successors, per a quan fos feta lluïció de lloc per 30.000 sous. L'any 1498, escrit pel notari de Vilafranca, Blasi Ferran, prevere, es reconeix a Miquel Joan Gralla com a Senyor del Castell i terme de Subirats. En el llibre de viatges de Ferran el Catòlic, hi llegim que trobant-se el rei a Valladolid, el dia 4 del mes de febrer de l'any 1513 i en presència del seu notari Miquel Velázquez Climent, vengué els delmes i més drets que tenia a Subirats a Miquel Joan Gralla pel preu de 30.000 sous. Els Gralla, família immensament rica, originària de Lleida, ja en temps del rei Jaume I, eren firmes de prestigi dintre dels mercaders exportadors de draps, en el segle XIII. El rei Ferran el Catòlic tenia gran estima per Miquel Joan Gralla, el qual fou Mestre Racional de Catalunya, militar i ambaixador en diverses circumstàncies en els anys 1503 i 1504, i fins i tot testimoni del testament del Ferran el Catòlic en l'any 1512. Miquel Joan Gralla es casà amb Anna Desplà, senyora d'Esponella i Desgüell; del seu matrimoni nasqué Francesc Joan Gralla Desplà, a favor del qui el seu par testà en l'any 1531. Aquest heretà totes les pertinences de Subirats, fou castlà i com el seu pare, Mestre Racional de Catalunya, si bé no tingué el relleu del seu antecessor. L'any 1527 es casaria amb Guialmar d'Hostalrich-Sebastida. Comprà a Galceran de Barberà, en l'any 1513, el delme anomenat de Sant Just de Peralba pel preu de 500 lliures. Igualment comprà a Joan Miquel de Montbuy l'any 1536, el delme anomenat de Vilarnau, per 200 lliures. Finalment comprà a Dionísia Joana i Dionís Joan de Subirats i Barberà en l'any 1542 el terç d'un delme d'Ordal, si bé algunes peces de terra corresponent a aquest delme estaven situades en les Parròquies de Sant Sadurní i Lavern, però totes elles de Subirats. Francesc Joan Gralla i Desplà construí la casa - palau avui dia coneguda per Torre-Ramona durant el segle XVI. La construcció de la casa-palau esmentada obeeix a la clàssica de transformació dels castells en palaus, per tenir més comoditats i estar situats en llocs més avinents; malgrat això també foren fortificades, donat que en algun temps temien una nova invasió sarraïna. Del matrimoni de Francesc Joan Gralla i Guialmar d'Hostalric-Sabastida nasqueren dues noies, Jerònima, la gran, es casà amb Lluís de Requesens, lloctinent de Joan d'Àustria (germà bastard de Felip II) en la batalla de Lepanto (7/10/1571). La segona filla, anomenada Lucrècia es casà amb Francesc de Montcada, marquès d'Altona; els heretaren del seu pare el patrimoni de Subirats. La Universitat de Subirats, no satisfeta amb el tracte que rebia dels Gralla, mitjançant un plet sol·licitaren la incorporació a la Corona, del Castell i terme de Subirats. Per Reial Sentència de l'Audiència antiga el dia 30 d'octubre de 1568, es condemnà a Lucrècia Gralla, a atorgar retrovenda del Castell de Subirats juntament amb el seu terme i jurisdicció, reservant-se la casa-palau que havia construït el seu pare Francesc Joan Gralla. Dos nois foren el fruit del matrimoni Montcada-Gralla, el primogènit Gastó de Montcada i Gralla, segon Marquès d'Aitona, i el fadristern Joan que fou Arquebisbe de Tarragona. L'any 1607, a Gastó de Montcada i Gralla, solament se li reconegueren sis declaracions de delmes i en cap no se'l reconeixia com a Senyor del Castell i la Baronia de Subirats. El dia 27 de gener de 1611, Gastó de Montcada i Gralla, vengué a Josep de Millsocós per 37600 lliures, els delmes particulars que encara posseïa a Subirats, però no el Castell de Subirats i el seu terme, ja que havia estat incorporat a la Corona després de la retrovenda efectuada per la seva mare Lucrècia Gralla, però si la nova casa-palau, ja que havia estat construïda pel seu avi Francesc Gralla i Desplà. Josep de Millsocós el donà després a la seva filla, Agnès de Millsocós. Agnès es va casar l'any 1619 amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra). Aleshores el palau va prendre el nom de torre d'en Ramon, però quan al segle XIX passà a ser propietat de Paula de Ramon, esposa d'Àlvar de Fortuny, se'l va anomenar Torre-ramona, nom que perviu actualment. Membre destacat d'aquesta família va ser Miquel Ramon i Tord, general partidari de l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, qui fou ferit el 1714, li foren confiscats els béns i sofrí presó durant 11 anys. Descripció Casal senyorial de planta quadrangular amb pati central, compost de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants. La façana principal és orientada a llevant, de composició sòbria però elegant, on destaca al mig un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi han dues petites espitlleres i dues petites finestres. Damunt seu, al nivell del primer pis, hi ha tres finestres renaixentistes, amb els ampits, llindes, brancals i trencaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives. Sobre la finestra central hi ha un matacà de pedra polida, i una petita finestra a cada banda d'aquest. En aquesta façana s'observen restes d'un antic rellotge de Sol. Un ràfec envolta tota la teulada. A ponent es troba la façana de caire més monumental, amb set finestres profusament treballades, repartides entre els tres pisos. A la façana de llevant hi ha una torre adossada a la mateixa alçada que l'edifici, de forma rectangular, sense elements ornamentals destacables. Al primer pis de la paret nord hi ha un terrat amb balustrada amb tres finestres com les de la banda sud. Al pati interior trobem un arc escarser de grans dimensions, de pedra polida, així com dues premses verticals de vi. El portal que comunica amb el celler, a la banda esquerra, està feta amb carreus. Del celler en surt una mina o passadís subterrani, d'uns 90 m de longitud, molt ben conservat, que queda tallat, aproximadament als voltants de l'església de Sant Joan Sesrovires. Es tracta d'un túnel fet durant la construcció de l'edifici, el qual aprofitava la terra que s'extreia per construir part dels murs del palau i les obres que hi afronten. Més endavant s'hi van fer nínxols, utilitzats per guardar els productes que calia mantenir frescos, especialment durant els mesos de calor. La profunditat màxima d'aquest túnel és d'uns 4,5 m respecte el nivell del sòl. A la mateixa banda del celler hi ha uns petita escala de pedra que comunica amb un portal motllurat. Al costat hi ha una finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats, corresponent a la que fou la dependència del cos de guàrdia i servents del palau. A la dreta del pati trobem l'entrada principal, amb arc escarser, així com l'escala principal, amb llambordes, que porta a la planta noble. Al primer pis hi ha dos finestrals d'època, al de ponent, les mènsules decorades amb bèsties fantàstiques, i al de la banda sud amb àngels alats. Al primer pis hi ha un passadís, amb quatre arcades ogivals amb fines columnetes, dotades de base i capitell, que formen un conjunt que despren gran esbeltesa arquitectònica. El sostre, restaurat, té l'enteixinat de fusta. A la dreta hi ha el portal d'entrada a la planta noble, d'estic gòtic flamíger, coronat per una gralla, i just a sota, un escut heràldic ovalat de quatre partions, sostingut per dos grius, amb restes de policromia. Les impostes estan també decorades amb animals fabulosos. A l'esquerra d'aquest portal n'hi ha un altre, també molt treballat i igual que l'anterior, però amb l'escut heràldic no timbrat i sense la gralla: és una obra posterior a la construcció del casal, i els escuts pertanyen a la família Ramon. Les finestres d'aquest pis nobles tenen dos festejadors cada una, i les del segon pis, un festejador cada una. El baluard del casal conforma una plaça, limitada per cases entre mitgeres a banda i banda, i conserva un mur amb merlets i portal d'entrada adovellat, que ara resta amagat entre les parets de les cases i magatzems. Observacions Aquest edifici també és conegut amb el nom de casa Palau dels Gralla. Font: Inventari de Patrimoni Cultural de Subirats. 2007