 |
A la zona dels Casots, a les rodalies de la masia medieval de Can Llopart de la Costa. Es troba situada dalt d'un petit turonet existent al nord de dita masia, a 331 metres d'altitud. De la carretera dels Casots surt un trencall que porta a la masia de Can Panxa i, camps a través, arribem a la torre.
És una torre de guaita medieval que depenia del Castell de Subirats per ser-ne el punt de comunicació o vigilància entre la depressió penedesenca i la conca del Baix Anoia. Aquesta estructura forma part d'una línia defensiva que connecta edificacions medievals que inclou els castells de Gelida, Olèrdola, Subirats i altres construccions estratègiques.
Sembla ser obra del primer terç del segle XII. Tanmateix, hi ha indicis que sigui anterior pel fet de ser subsidiària del Castell de Subirats, castell que és esmentat des de l'any 917.
És de base circular, cos troncocònic d'uns 10 metres d'alçada. Interiorment té un diàmetre de 2.1 metres i el gruix dels murs és de 1.25 metres, essent la part superior notablement més estreta que la inferior. L'interior està dividit en dos grans compartiments: un d'inferior, de 3.3 metres d'alçada, cobert amb una falsa cúpula, al qual actualment es pot accedir per una obertura feta a nivell de sol en època recent, i un altre de superior, de 4.3 metres d'alçada, cobert també per una falsa cúpula en la qual hi ha una tapa que dóna accés a la coberta. Els murs de coronació, amb grans merlets, tenen actualment una alçada de 80 cm.
La seva estructura original es troba pràcticament intacta, té un primer pis amb volta semiesfèrica, amb la trampa per pujar-hi. Aquest pis té una finestra amb un interior en definit; segueix un trespol modern completament ensorrat i coronat pel sostre de la torre de forma semiesfèrica, amb obra vista, ben conservada. Tant el portal com la finestra són orientats a ponent. S'hi veuen algunes espitlleres. El seu interior fou modificat en ser aprofitada com a colomar possiblement des d'inicis de la baixa edat mitjana, quan la seva utilitat inicial, que fou la militar, desaparegué, almenys de manera continuada.
L'entrada primitiva a la torre es trobava a uns 3.5 metres del sòl exterior, estava orientada a ponent i donava accés directament al pis superior. L'obertura d'aquesta entrada encara es conserva, però han estat espoliats la llinda (formada per dos carreus disposats fent un angle) i els brancals de pedra.
En diversos punts del parament, s'hi veuen algunes espitlleres formades per quatre pedres a banda i banda. Tota la construcció és feta amb reble.
Fou habitada fins a l'època contemporània.
Malgrat de conservar-se en tots els seus aspectes essencials, es troba, lamentablement, en greu risc d'ensulsiar-se parcialment, o, fins i tot, totalment. La primavera del 1999 va caure una part important del parament exterior de la torre a nivell del sòl. El problema estructural que s'ha diagnosticat recentment ve directament del terreny que la sustenia i no dels seus murs. Sota la capa geològica de roca on es sustenta hi ha una capa més feble, argilosa que s'ha anat erosionant en el talús proper a la torre. Aquesta erosió és la causant de la fracturació de la fonamentació del fet que els murs estiguin esberlats, cosa que fa perillar la conservació de la torre.
És un dels exemplars penedesencs més interessants que es conserven; per tant, caldria que s'actués ràpidament. A hores d'ara la propietat, Caves Freixenet, ja ha mostrat interès en la seva recuperació, i ha preparat un projecte de consolidació estructural de la construcció i sembla proper l'inici de les obres. |