A un quilòmetre al nord-oest del poble de Lavern, prop de la riera Lavernó i de la carretera de Sant Sadurní, es troba l'església de Sant Pere de Lavern, completament aïllada i envoltada de terres de conreu. L'església i la rectoria foren saquejades al 1936 i va desaparèixer pràcticament tot el seu patrimoni artístic (orfebreria i ornamentació), encara que sortosament es va poder salvar una bona part del seu fons documental. L'església actual, d'estil neoromànic, fou edificada entre els anys 1912 i 1915, al mateix lloc on fins aleshores hi avia una església d'origen romànic esmentada ja el 1152, que fou completament enderrocada i de la qual es van aprofitar, sobretot, carreus de pedra tallada, alguns dels quals amb marques de picapedrer, per bastir l'actual. Aquesta esdevingué, amb el temps, una construcció carregada d'afegits amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica. És un edifici d'una sola nau rectangular, amb arcs torals de mig punt, capelles laterals d'arcades de mig punt i absis de planta semicircular. Té la coberta de dues bessants amb teula àrab. L'interior està decorat amb pintures al fresc de recent realització. El campanar que es troba a l'esquerra de la façana és quadrangular i bastant alt, amb una sola campana. En la seva construcció es va utilitzar el totxo. Té finestres geminades de mig punt, arqueria cega, ràfec i coronament de merlets esglaonats. La façana de caire monumental, amb ràfec i arqueria cega al capdamunt, té el portal d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats. El dintell i el timpà són llisos. Damunt seu s'obre una gran rosassa. Corona la façana una creu de pedra. De la primitiva capella ens ha arribat intacta la pila baptismal d'immersió, de pedra calcària, la més gran de la comarca. Podria ser del segle XI.